Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica / [Ressenya de:] Alba Barceló
Barceló Plana, Alba


En: Anuario de Estudios Medievales. vol. 53, núm. 1 (2023) , p. 413-415 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península Ibèrica / Carles Sánchez Márquez. La Seu d'Urgell : Anem Editors, 2020

La Seu d'Ègara. Diàleg entre el patrimoni, la cultura i les arts / Carles Sánchez Márquez
Sánchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 37 (desembre 2022), p. 154-156 (Pensaments) 
Número monogràfic: El Patrimoni, neix o s'hi converteix?

La Seu d'Ègara és un testimoni extraordinari de la pintura i l'arquitectura en època medieval. Des del neolític fins a l'actualitat, aquest espai carregat de cultura i història ha estat habitat per diverses civilitzacions que hi han deixat la seva empremta. Des del poblat ibèric d'Egosa i el municipi romà d'Ègara, fins a la creació de la seu episcopal d'Ègara al voltant de l'any 450, i la posterior canònica de Santa Maria de Terrassa, al segle XII.

Les Basíliques de la seu episcopal d'Ègara : centre i perifèria : : VI Jornades de les Basíliques Històriques de la ciutat de Barcelona (13 i 14 de maig de 2021) / Julia Beltrán de Heredia Bercero, Gemma Garcia Llinares (ed.)

Jornades de les Basíliques Històriques de Barcelona (6es : 2021 : Barcelona )


Barcelona : Ateneu Universitari Sant Pacià : Facultat Antoni Gaudí d'Història, Arqueologia i Arts Cristianes : Facultat de Teologia de Catalunya, 2022
273 p., 67 p. de làm. : il. col. ; 24 cm
ISBN 9788412499025

Les basíliques de la seu episcopal d'Ègara: centre i perifèria" va comptar amb onze investigadors de sis centres de recerca diferents que van fer un repàs dels diferents aspectes que engloba un monument tan singular com la Seu d'Ègara: arqueologia, art, antropologia, història, religió, etc. Ha estat organitzada per la Facultat Antoni Gaudí amb la col·laboració del Museu de Terrassa i l'Ajuntament de Terrassa.

El Mestre pintor de Santa Maria d'Ègara / Antoni López Massó
López Massó, Antoni


Terrassa : Omniabooks, 2021
215 p. ; 21 cm
ISBN 9788412286533

La Seu d'Ègara : esglésies de Sant Pere de Terrassa / coordinació: Joan Coma i Ainsa ; projecte i textos: Ferran Berenguer, Joan Coma i Domènec Ferran
Berenguer i Segalàs, Ferran


Terrassa : Ajuntament de Terrassa, Museu de Terrassa, 2021
66 p. : il. col. ; 30 cm (Quaderns del museu, 5) 
ISBN 9788415421375

La Seu d'Ègara : esglésies de Sant Pere de Terrassa : dossier didàctic / coordinació: Joan Coma i Ainsa ; projecte i textos: Ferran Berenguer, Joan Coma i Domènec Ferran
Berenguer i Segalàs, Ferran


Terrassa : Ajuntament de Terrassa, Museu de Terrassa, 2021
66 p. : il. col. ; 30 cm (Quaderns del museu, 5) 
ISBN 9788415421221

Evolució arquitectònica de la Seu episcopal d'Ègara (segle IV al segle VIII) / Domènec Ferran i Gómez, Antonio Moro i García, Francesc Tuset i Bertrán
Ferran i Gómez, Domènec


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2002-2003 (2005) , p. 81-94 : il.

Una Tragèdia pintada : el martiri de Tomàs Becket a Santa Maria de Terrassa i la difusió del culte a la península ibèrica / Carles Sánchez Márquez
Sánchez i Márquez, Carles


[La Seu d'Urgell] : Anem Editors, 2020
143 p. : il. col. ; 23 cm
ISBN 9788412135923

Sant Pere d'Ègara : Arquitectura i litúrgia en èpca del bisbat. Segles VI-VIII / Antonio Moro i García, M. Gemma Garcia Llinares
Moro i García, Antoni


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 59-68 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La construcció del conjunt episcopal d'Ègara respon a un patró, a una exigència del culte i a unes necessitats litúrgiques evidents. La relació de l'espai físic, l'arquitectura i la litúrgia esdevenen una simbiosi obligada on s'entreveu aquesta relació funcional. Per tal de comprendre la funció de cadascun dels espais i àmbits que configuren l'església de Sant Pere al segle VI analitzarem les diferències entre el que es coneix com a espai arquitectònic i l'espai litúrgic. L'espai arquitectònic és el que s'ha de relacionar amb la forma de l'edifici, i que correspon a l'escenari físic de l'església amb les diferents parts que la integren (pòrtics, peus, absis...). L'espai litúrgic fa referència a les activitats que s'hi realitzen i, per tant, al culte.

El Retaule mural de Sant Pere i la memòria de l'Èxode / Carles Sànchez i Márquez
Sànchez i Márquez, Carles


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 69-90 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Descobert l'any 1895 amb motiu de la gran campanya de restauració a l'església de Sant Pere duta a terme per l'arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar i Carmona, el retaule mural situat al lòbul central de la capçalera de Sant Pere és una de les obres més excepcionals i alhora enigmàtiques que conservem a l'Occident medieval. L'objectiu principal d'aquest article és presentar les noves dades sobre la iconografia del retaule, obtingudes gràcies a la restauració realitzada entre els anys 2009-2010 en el marc del Pla Director de les Esglésies de Sant Pere.

La Domus de Sant Pau d'Ègara / Joan Soler i Jiménez
Soler i Jiménez, Joan


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 91-124 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 958 apareix per primera i última vegada la casa eclesiàstica de Sant Pau d'Ègara. L'any 963 ja apareix Sant Pere d'Ègara i, a la vegada, la primera menció explícita a la documentació medieval de la seu d'Ègara. La proposta d'aquest article és que Sant Pau apòstol era l'advocació visigòtica d'aquesta església i que un seguit de raons socials, econòmiques i polítiques que tenen lloc entre el període 940 i 970 a la Marca Hispànica, permeten explicar perquè es produeix aquest canvi d'advocació. Lluny de ser una decisió estrictament religiosa, al darrere d'aquest canvi d'advocació hi ha un interès molt clar de part de l'arquebisbat de Narbona i del bisbat de Barcelona per reorganitzar jurídicament l'activitat religiosa del terme del castell de Terrassa i per aturar definitivament qualsevol voluntat de restauració de l'antiga seu episcopal d'Ègara.

Sant Pere, en temps del romànic : A la recerca de l'arquitectura oblidada / Domènec Ferran i Gómez
Ferran i Gómez, Domènec


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 125-134 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'església de Sant Pere presenta una estructura arquitectònica complexa a causa de les diverses transformacions de diferents èpoques, tant anteriors al període romànic (part del transsepte i la capçalera) com posteriors. La nau romànica ens ha arribat despullada de totes les seves possibles decoracions interiors i exteriors. Només la façana sud, la porta d'entrada i la cornisa conserven una decoració escultòrica molt degradada que destaquem en aquest estudi.

El Retaule de Sant Valentí de l'esglèsia de Sant Pere : Un exemple del "Barroc ocult" a Terrassa / Maria Garganté i LLanes
Garganté i LLanes, Maria


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 135-150 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Notes. Resums en català i anglès.

El retaule de Sant Valentí, a l'església de Sant Pere, fou realitzat entre les darreries del segle XVII i inicis del XVIII i constitueix avui l'únic exemple de retaule barroc conservat a Terrassa. D'autor desconegut, l'objectiu del treball serà relacionar-lo amb altres obres del seu entorn cronològic i geogràfic, apuntar una possible autoria i, finalment, fer una petita reflexió sobre "l'oblit" que ha patit el barroc.

La Capella del Santíssim i altres incorporacions artístiques a la parròquia de Sant Pere durant el segle XX / Gemma Ramos i Serra
Ramos i Serra, Gemma


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 34 (novembre 2019), p. 151-169 : il. (Dossier. Sant Pere, 1000 anys d'història) 
Bibliografia i notes. Resums en català i anglès.

Aquest article se centra en l'estudi de la capella del Santíssim i altres obres artístiques realitzades durant el segle XX, com la reforma de l'altar major de Sant Pere duta a terme per Rafael Masó i l'altar de la Mare de Déu de Montserrat. Tanmateix, no es té en compte l'anàlisi d'altres intervencions realitzades durant aquesta centúria, com el Crist de Carles Armiño, o bé l'orgue, atès que són temes ja tractats per la historiografia local.

Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Estat actual / Antonio Moro, Antoni Rigo, Francesc Tuset, directors de les excavacions arqueològiques de Sant Pere
Moro i García, Antoni


En: Gran Penedès. Vilafranca del Penedès, núm. 51 (octubre-novembre 1996), p. 7-9 : il. (Sortida de la Secció d'Arqueologia, 26) 

La Seu d'Egara. Esglésies de Sant Pere



En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 452 (desembre 2018), p. 62-63 :il. (Mirador. Zero) 

La seu de l'antic Bisbat d'Ègara, a les actuals Esglésies de Sant Pere de Terrassa, és un conjunt monumental únic a Europa. El 1998, es va dur a terme la restauració i museïtzació del conjunt que culminà en la reobertura el 2009. Les intervencions arqueològiques han posat al descobert un conjunt de primer ordre en el marc del primer art cristià europeu.

Las Iglesias de la antigua sede de Egara / E. Junyent
Blázquez Martínez, José María


En: Ampurias : revista de prehistoria, arqueología y etnología. Barcelona, núm. 17-18 (1955-1956) , p. 79-96 : il.
Notes a peu de pàgina.

Les Pintures murals gòtiques de l'església de Sant Pere de Terrassa. Una aproximació ecoiconològica / Jesús Àngel Prieto
Prieto, Jesús Àngel


En: Gausac. Sant Cugat del Vallès, núm. 44-45 (2014) , p. 161-172 : il. (Notes d'estudi) 
Bibliografia i notes.

Diplomatari de Sant Pere d'Ègara i Santa Maria de Terrassa, 1203-1291 / edició a cura de Pere Puig i Ustrell, [et al.]



Barcelona ; Lleida : Fundació Noguera : Pagès, 2013
592 p. ; 24 cm (Diplomataris, 63) 
Textos en llatí, introducció i resums en català.
ISBN 9788499753263

Culte i iconografia de Sant Abdó i Sant Senén a Catalunya : una proposta didàctica / Rosa Ribas Garriga ; pròleg de Josep Pausas
Ribas i Garriga, Rosa


Barcelona : Claret, 2007
109 p., [8] f. de làm. : il. col. ; 22 cm
Bibliografia.
ISBN 9788498460490

Abdó i Senén són dos sants màrtirs d'origen oriental. Al segle X les seves relíquies van ser traslladades de Roma al monestir benedictí d'Arles del Tec, a la comarca del Rosselló. Des de la Catalunya Nord el seu culte es va difondre molt ràpidament per tot l'entorn mediterrani. A l'església de Sant Pere de Terrassa es conserva un retaule gòtic dedicat als dos sants, obra de Jaume Huguet, que és considerat una de les peces més rellevants i més ben conservades de la pintura gòtica catalana.